10 Fets Interessants sobre Armènia

Fets ràpids sobre Armènia:

• Població: Aproximadament 2,9 milions de persones.
• Capital: Erevan.
• Àrea: Al voltant de 29.743 quilòmetres quadrats.
• Moneda: Dram armeni (AMD).
• Idioma: Armeni.
• Geografia: País sense sortida al mar al Caucas meridional, amb paisatges diversos, incloent muntanyes, valls i l’impressionant llac Sevan.

Fet 1: Armènia està associada amb el mont Ararat bíblic

Armènia està estretament associada amb el mont Ararat bíblic, una muntanya icònica i simbòlica en diverses tradicions religioses. Segons la Bíblia, es creu que és el lloc de descans de l’Arca de Noè després del Gran Diluvi. El mont Ararat és un punt de referència prominent visible des de moltes parts d’Armènia, contribuint al seu significat cultural i espiritual. Tot i estar ubicat a la Turquia moderna, el mont Ararat ocupa un lloc especial en els cors i la identitat del poble armeni. La imatge del mont Ararat es troba sovint en l’art armeni, la literatura i els símbols nacionals.

Fet 2: Més armenies viuen a l’estranger que a Armènia

Hi ha més armenies a l’estranger ja que molts armenies van ser forçats a marxar a causa de la persecució i els assassinats a l’Imperi Otomà. Els esdeveniments tràgics comunament referits com el Genocidi Armeni van ocórrer durant els darrers anys de l’Imperi Otomà (1915-1923). Les precondicions per a aquest genocidi incloïen inestabilitat política, sentiments nacionalistes i polítiques discriminatòries contra la població armènia. Els factors clau inclouen:

1. Nacionalisme i Torbació Política: L’Imperi Otomà en declivi s’enfrontava a un nacionalisme creixent i cercava homogeneïtzar la seva població. Aquesta atmosfera va contribuir a polítiques discriminatòries contra les minories ètniques i religioses.
2. Deportacions i Massacres: El 1915, el govern otomà va iniciar deportacions massives i massacres sistemàtiques de la població armènia. Els armenies van ser forçats a abandonar les seves llars, sotmesos a condicions brutals durant les deportacions, i molts van ser assassinats.
3. Intent Genocida: Els estudiosos i historiadors consideren àmpliament els esdeveniments com un genocidi a causa de l’evidència de planificació sistemàtica, assassinats en massa i la intenció de destruir la població armènia.
4. Resposta Internacional: El genocidi va provocar condemna internacional en aquell moment, i continua sent un tema de significat històric i polític avui dia. No obstant això, la Turquia moderna disputa el terme “genocidi”, reconeixent les morts però atribuint-les a condicions de temps de guerra.

Les conseqüències del Genocidi Armeni inclouen una pèrdua significativa de vides, emigració forçada i l’establiment d’una diàspora armènia considerable, amb moltes comunitats formant-se en països d’arreu del món. El reconeixement dels esdeveniments com a genocidi continua sent un tema sensible i debatut en l’escena internacional. Turquia encara nega aquests esdeveniments.

Fet 3: Armènia va ser el primer país a adoptar el cristianisme

Armènia té la distinció de ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió d’estat. Aquest esdeveniment històric va tenir lloc l’any 301 dC, convertint Armènia en una de les primeres nacions a abraçar el cristianisme. El catalitzador d’aquesta decisió va ser Sant Gregori l’Il·luminador, a qui se li atribueix la conversió del rei Tiridates III i posteriorment del poble armeni al cristianisme.

La Catedral d’Etchmiadzin, ubicada a Vagharshapat (Etchmiadzin), és reconeguda com la primera catedral construïda a Armènia i es considera l’església construïda per l’estat més antiga del món. Erigida a principis del segle IV, Etchmiadzin continua sent un símbol espiritual i cultural significatiu per als armenies, reflectint l’herència cristiana profundament arrelada de la nació.

Fet 4: Armènia té el seu propi alfabet

Armènia és la llar d’una escriptura única i antiga, així com la veïna Geòrgia amb el seu propi alfabet (vegeu 10 fets interessants sobre Geòrgia). Creat per Sant Mesrop Mashtots l’any 405 dC, l’alfabet armeni consta de 38 lletres, cadascuna representant un so distint. La creació de l’alfabet va jugar un paper crucial en la preservació i difusió de la cultura armènia, la literatura i els textos religiosos.

L’alfabet armeni ha romàs en gran part sense canvis al llarg dels segles i encara s’utilitza avui dia. Els seus caràcters distintius i significat històric el converteixen en una part integral de la identitat cultural i l’herència lingüística d’Armènia.

Fet 5: La bodega més antiga s’ha trobat a Armènia

Armènia és la llar de la bodega més antiga coneguda del món. El lloc arqueològic d’Areni-1, ubicat al poble d’Areni, ha proporcionat evidència de vinificació que data d’aproximadament el 4100 aC. Aquesta antiga bodega incloïa recipients de fermentació, una premsa de raïm i gerres d’emmagatzematge, proporcionant informació sobre les primeres etapes de la vinificació.

El descobriment a Areni-1 suggereix que les Terres Altes Armènies van jugar un paper significatiu en la història de la viticultura i la vinificació, mostrant una rica tradició que ha persistit durant milers d’anys. Aquest descobriment emfatitza la contribució històrica d’Armènia al món del vi.

Fet 6: Armènia és coneguda per la qualitat del seu brandi

Armènia és reconeguda per la producció de brandi d’alta qualitat, amb una tradició que es remunta a finals del segle XIX. El brandi armeni, sovint referit com “conyac” a causa de les seves similituds amb el brandi francès, ha guanyat reconeixement internacional pel seu gust excepcional i artesania.

Un dels productors de brandi armeni més famosos és la Companyia de Brandi d’Erevan, coneguda pel seu icònic brandi anomenat Ararat. El brandi es fa amb varietats de raïm locals i envelleix en barrils de roure, resultant en un perfil de sabor suau i distintiu. La tradició de fabricació de brandi d’Armènia està profundament arrelada en la seva herència vitícola i continua sent un motiu d’orgull per al país.

Fet 7: Erevan s’anomena La Ciutat Rosa de Pedres

Erevan, la capital d’Armènia, sovint es refereix com “La Ciutat Rosa de Pedres” a causa de l’ús estès de pedra de tufa rosa extreta localment en molts dels seus edificis. Els tons rosats i daurats de la pedra donen a la ciutat una aparença càlida i única, especialment sota la llum del sol. Aquesta característica arquitectònica distintiva ha contribuït al sobrenom d’Erevan i afegeix encant estètic a la ciutat.

Fet 8: A les escoles públiques, els escacs són una assignatura acadèmica

Armènia posa un èmfasi significatiu en l’educació d’escacs, i els escacs s’ensenyen com una assignatura acadèmica obligatòria a les escoles públiques. El país té una forta tradició d’escacs, i aquest enfocament educatiu té com a objectiu desenvolupar el pensament estratègic, la concentració i les habilitats de resolució de problemes entre els estudiants. Els escacs no només s’aprecien com un esport a Armènia sinó també com una eina valuosa per al desenvolupament intel·lectual i cognitiu. Aquesta iniciativa única ha contribuït a l’èxit d’Armènia en el món dels escacs, produint diversos grans mestres i campions al llarg dels anys.

Fet 9: Armènia té tres Llocs Patrimoni Mundial de la UNESCO

Aquests llocs inclouen:

1. Catedral i Esglésies d’Echmiatsin i el Lloc Arqueològic de Zvartnots: Aquest lloc comprèn la Santa Seu d’Echmiatsin, un lloc religiós central per a l’Església Apostòlica Armènia, i les ruïnes de la Catedral de Zvartnots.
2. Monestir de Geghard i la Vall Superior d’Azat: Aquest monestir medieval està parcialment tallat de la muntanya adjacent, envoltat de penya-segats, i és reconegut per la seva arquitectura única.
3. Monestir de Haghpat i Sanahin: Aquests dos complexos monàstics, ubicats a la regió de Tumanian, són excel·lents exemples de l’arquitectura religiosa armènia medieval.

Nota: Si planifiques visitar el país, comprova si necessites un Permís de Conduir Internacional a Armènia per conduir.

Fet 10: El pa armeni – lavash és un lloc de patrimoni immaterial de la UNESCO

El lavash, un pa pla tradicional armeni, va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2014. El reconeixement destaca la significació cultural i l’artesania involucrada en la preparació del lavash, que juga un paper central en la cuina armènia i els rituals socials. El lavash es fa amb ingredients simples com farina, aigua i sal, i el procés de fer-lo implica estirar la massa i coure-la a les parets d’un forn d’argila o sobre pedres calentes. La inscripció reconeix la importància cultural de les tradicions de fabricació del lavash, les habilitats involucrades i els aspectes comunitaris de la seva preparació.